Inspired by… Warhol

Andy Warhol, amable i contradictori,  va dedicar la seva vida a construir icones. La que va fer d’ell mateix és per a nosaltres la seva millor obra. 

Icona indiscutible del Pop Art  fins el punt de fer impossible la visió de res més.  Ell ho va voler així: 

“Si vols saber tot sobre l’Andy Warhol, hi ha prou amb veure la superfície de les meves pintures i pel·lícules, i allà hi sóc jo. No hi ha res més darrere.”

La seva obsessió pels diners i la  popularitat sol provocar un judici ràpid i frívol, però moltes de les seves afirmacions plantegen com a mínim, una segona lectura.

“Una Coca-Cola és una Coca-Cola i no hi ha cap quantitat de diners que pugui donar-te una Coca-Cola  millor que la que beu el rodamón de la cantonada. Totes les  Coca-Coles són iguals i totes les Coca-Coles són bones. La Liz Taylos ho sap, el President ho sap, el rodamón ho sap i tu ho saps.” 

La seva exaltació del consumisme ens mostra la cara més naïf del capitalisme, aquella que ens parla de la democratització del consum, la terra de les oportunitats per  a tots i el somni americà. Però curiosament, molts aspectes de la seva vida i de la seva trajectòria exposen el menyspreu pel sistema i la societat gràcies als quals ell s’havia estat lucrant:

“He decidit una cosa: comercialitzar coses realment fètides. De seguida es convertiran en èxit en un mercat massiu que realment fastigueja”

Frases com aquesta l’agermanen directament amb en Marcel Duchamp, la postura del qual respecte a la comercialització de l’art se situa a les antípodes  de la de Warhol. O potser no…

La sèrie “Altered images” que el Christopher Makos va realitzar al 1981 y que reuneix més de 300 retrats del seu amic transvestit de dona imitant l’estil d’algunes dives del moment sembla estar sota la pista de l’alter ego de Duchamp com a  Rrose Sélavy.

Vist així,  Warhol i Duchamp semblen cara i  creu d’una mateixa moneda.

“Sóc una persona profundament superficial.”

 

Warhol va ser una persona molt religiosa que va visitar l’església gairabé tots els dies de la seva vida, i va treballar com a voluntari en diferents albergs per a persones “sense sotre”de Nova York.

Aquest aspecte del seu caràcter conviu amb el del home que exhibeix provocativament la seva sexualitat i reafirma la seva personalitat amoral al marge de les elits artístiques del moment. Paral·lelament, la seva obsessió pels diners marca amb precisió matemàtica l’èxit de la seva carrera.

Al final, és inevitable la sospita de que  en aquell home hi havia quelcom NO “profundament superficial”. I és que de vegades, la millor manera de vetllar per alguna cosa molt preada, és construint una gran cuirassa exterior.

 

#ArtistsQuotes

#Bananas

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *